Treballeu per a una societat lliure

Hi ha molt més programari fiable (sent "de font oberta"): el que realment importa són les llibertats que us permeten. Podeu estudiar-lo? Podeu modificar-lo? Podeu distribuir-lo? És això al què ens referim quan parlem de Programari Lliure.

Proposo paraules noves, frases, analogies, tota classe de diversió dins la llengua anglesa i la gent parafrasseja el que dic i guanya diners parlant de les mateixes coses que jo he dit.

Si intento tancar allò que dic o escric, estic fent el mateix que fa una empresa de programari privatiu. Llavors, la indústria del parlar, l'escriptura, els mitjans de comunicació serien massa litigiosos i les despeses de transacció serien prohibitives.

No és un concepte boig

Sona estrany per a molts usuaris això del programari lliure, ja que cap dels productes de Microsoft ho és. Tanmateix, la nostra societat funciona amb moltes coses lliures, per exemple:

Tot i que no hi ha ningú que tingui una patent sobre el ioga, és una indústria que mou $30 bilions als Estats Units d'Amèrica

  • Cap xef no us prohibirà que modifiqueu la seva recepta i en feu receptes derivades. El sector alimentari creix malgrat ser exigit per llei que es mostrin els ingredients a les etiquetes de cada producte.
  • Un sistema judicial transparent permetrà a qualsevol llegir la totalitat de les audiències, les proves i els arguments. No només el veredicte final, sinó també el procés és plenament obert.

El programari lliure és lliure com en la "llibertat d'expressió", com en un "mercat lliure": tot és necessari per a una societat lliure. Escèptic? Anem a mirar el programari privatiu més detingudament.

El programari privatiu va malament

Els límits del programari privatiu van més enllà del tema de la seguretat (vegeu el nostre article sobre codi font): avui el programari privatiu interfereix en el món de la cultura i la informació. Això passa principalment gràcies a dues tecnologies:

Gestió de Restriccions Digitals1 (DRM)

La idea principal del DRM 1 és la de restringir l'accés als arxius. Els usuaris/es d'iTunes, per exemple, es troben que només poden reproduïr la música que compren a través del programa, no es pot reproduir en cap altre reproductor de música. Amb aquest mètode, les empreses eviten la violació del copyright, però també disminueix l'accés dels usuaris als seus fitxers.

DRM és el control sobre el contingut

Excepte que el control no el té l'usuari final. El propòsit original del DRM s'entén, però les implicacions que té en el flux de la informació i la cultura en la societat són terribles.

  • Imagineu un llibre que automàticament es bloca després d'haver-lo llegit un sol cop.
  • Imagineu documents que s'autodestrueixen quan sortiu de l'habitació.
  • Imagineu telèfons que només funcionen si la persona a qui esteu trucant té el mateix model que vosaltres.

Us sembla una bogeria? Seguiu llegint.

Informàtica de Confiança (Trusted Computing)

Trusted Computing (sometimes more accurately called "Treacherous Computing") means a computer can only run "Trusted" Software. It is meant to be an uncircumventable protection against nuisances (like viruses or spyware) and copyright violations (people copying proprietary software).

La Informàtica de Confiança és control sobre l'ordinador.

The critical thing about Trusted Computing is that you cannot decide what is trustworthy and what is not. For example, your computer might refuse to run programs that are not certified by the software company – programs that could enable you to take documents out of the office, or play your neighbour's DVD, or send your essay to someone not using the same program.

S'obre un gran ventall de possibilitats per a les companyies que es beneficien de les restriccions de la vostra computació (com les de programari privatiu i les audiovisuals). De sobte, és possible llogar DVD que només es reprodueixin tres cops, o música que només es podrà escoltar durant el setembre, o informació que es pot llegir però no es pot desar o copiar. Així, de sobte, la computació confiable i el DRM permeten el control remot sobre el contingut.

El Trusted Computing, de fet, permet a l'editor definir la seva pròpia llei de drets d'autor.

El gran impacte

Molts productes culturals estan emergint amb "triple protecció", no només per a copyright i codi, sinó també per contractes o llicències per als quals els usuaris renuncien a tots els seus drets.

Cada vegada més, el copyright es canvia per a "llicències d'usuari final, per al contingut digital" de 'clicar per acceptar' on s'estableixen drets absoluts de propietat al copyright, prohibit als editors originàriament.


Els ordinadors ja no serveixen només per realitzar càlculs. Utilitzem programari per comunicar-nos: compartir informació, idees i cultura. El programari és present als nostres telèfons, cotxes, reproductors, televisions, i mana sobre qualsevol mecanisme nou que corri entre nosaltres.

DRM

El programari s'utilitza cada cop més per posar en funcionament unes normes. Normes que són o no són la llei. Normes que són o no són justes. Si el programari no és lliure, no hi haurà cap espai perquè l'usuari influeixi sobre aquestes normes.

La computació confiable i el DRM preparen el camí per a una societat en la qual la cultura i la informació no es converteixin simplement en productes (ho són ara mateix, i això esta bé), sinó en productes de consum.

El codi és poder. La majoria dels documents d'avui en dia, s'escriuen i es codifiquen amb algoritmes secrets amb programari privatiu. Què serà dels llibres de demà, fotos, pel·lícules, assaigs, animacions, música, notícies? Els programes privatius com Windows no tenen cap transparència. Una cultura i una societat lliure no poden crèixer de tal programari.

May we suggest you switch to GNU/Linux?



  1. ^ Sovint veureu que DRM significa "Gestor de Drets Digitals", tot i que no tingui res a veure precisament en drets. "Gestor de Restriccions Digitals" sembla un terme més adient.